4 agost 2015 Bali – Gili Air
Marxem ben d’hora de Bali, sortim de l’illa des de Padangbai que és on surten els barcos per anar a les illes Gili. N’hi ha 3: Trawangan, Meno i Air. Nosaltres anem a la illa que està més lluny de Bali, la Gili Air. Al barco no hi cap més gent, anem a tope. Pugem a dalt, a la coberta… així ens tocarà l’aire, veurem paisatge i potser ens mullarem.
El viatge és tranquil, aprofitem per dormir una mica amb el balanceig del barco fins que arribem a la primera parada: Gili Trawangan. Hi ha molta gent que hi baixa, sobretot adolescents amb moltes ganes de marxa. Aquesta illa es veu molt massificada, diuen que és la que té més marxa a la nit. Seguim el trajecte, passem pel davant de la Gili Meno que quasi no té vida i, finalment, arribem al final del trajecte: Gili Air. En aquesta illa no hi ha cap tipus de vehicle amb motor, només hi pots anar a peu, en bici o amb un carro tibat per cavalls petits. Primer provem de caminar amb les motxilles a l’esquena, però amb la sorra ens enfonsem força i el centre de busseig on hem d’anar està força lluny. Finalment, decidim pujar a dalt d’un carro. Anem al Blue Lagon que hem quedat amb el Mario, un amic del Carles de Manresa. També parlem amb una cosina del Carles, la Marta, així que per l’idioma no tindrem problemes… ens relaxem força i veiem com un grup de gent transporta material de busseig al barco per anar a fer una immersió. Ja hi aniria, ja!



Al cap de mitja hora, arriba el Mario i ens porta a la caseta on dormirem. És una caseta molt petita, sembla de nines ,molt bonica amb un jardí guapíssim. Llàstima que només ens hi estarem 3 dies. Mirem a dins i veiem que hi ha mosquitera al llit, dormirem tranquils! El lavabo està a fora, a l’aire lliure, i la dutxa també. Ens hi haurem d’afanyar si no volem que ens piqui un mosquit al cul! 😅




Deixem les coses, dinem al bar que hi ha al costat del centre de busseig i anem a llogar bicicletes per poder moure’ns per l’illa. Veiem que hi ha moltes “bigfat”, sospitem que hi ha molts trams d’arena pura… però, preferim agafar una bici de ciutat, de les retros que ens agraden tan. A mi em toca una rosa “pastel”, no hi fa res. Anem a donar la volta a l’illa, cap al nord, a mesura que ens allunyem del centre de busseig hi ha menys cases, tot és més salvatge i solitari. Hem d’empènyer la bici en força trams perquè la sorra ens frena i no podem pedalar. Al sud de la illa està més massificat i també hi ha el port on arriben i surten els barcos. Amb una o dues hores ja es dóna la volta a la illa.




Tornem a la caseta i ens canviem per anar a sopar, ja que es veuen més mosquits i ens protegim. Gili Air es transforma a la nit, els restaurants posen taules a la sorra i ofereixen peix fresc del dia… una passada! El couen a la brasa fent servir el coco de llenya. Fem uns pinxos de peix i verdura que estan boníssims. Ens n’anem a dormir aviat que estem molt cansats.



5 agost 2015 Gili Air
Passo mala nit, ens despertem ben d’hora i a les 8 agafem les bicis per anar a esmorzar a un bar que ja tenen les taules muntades arran de mar. Realment, aquí porten un ritme molt més lent, tenen la filosofia de viure “l’ara i l’aquí”, sense presses i cuidar-se amb espiritualitat, ioga, bons aliments i respirar natura pura. M’encanta! És una llàstima que només hàgim planificat 3 dies en aquesta illa… em pensava que m’avorriria. Demano un porridge per esmorzar i l’Albert, unes torrades i un croïssant.
Després, anem al centre de busseig i fem pàdel surf amb el Mario, que és un bon professional. S’hi afegeix l’Alvaro, un amic del Mario, i fem un grupet de 4. Fem un mini “briefing” abans de sortir. Sort que el mar està molt tranquil perquè al principi costa mantenir-me dreta a sobre de la taula. De seguida, agafo el truc i palegem mar endins, l’aigua és cristal·lina i transparent, es veu perfectament el corall des de fora… brutal! Quan el Mario ens ho indica, fem una mica de snorkel i veiem peixets. A la tornada costa més perquè hi ha una mica de corrent i l’hem de vèncer.



Al sortir de l’aigua notem que estem afamats! Anem a buscar dinar al Padang, que ens ho ha dit el Mario: és un bar que pots triar el que vulguis i t’ho emportes. Dinem els 2 per 3 o 4 euros i posen molta quantitat! A la tarda fem panxing amb unes hamaques i ens tornem a banyar, però s’ha girat vent i no ens hi podem estar gaire estona a l’aigua.


Quan el sol se’n va, caminem una mica cap al nord-oest per fer fotos de la posta de sol mirant cap a Bali amb el volcà Agung a la vista. És guapíssim! Tornem a la caseta a dutxar-nos i anem a sopar caminant perquè encara és aviat (aquí el sol es pon a les 6 de la tarda) i així farem temps. És molt bonic anar passant pels bars que ofereixen peix fresc i poder triar el que vulguis, cosa que costa molt quan tens gana perquè t’ho menjaries tot! Finalment, acabem sopant al mateix lloc que ahir i avui mengem calamars acompanyat d’un peix desconegut per nosaltres. Ho trobem bo i menjar-ho al costat del mar escoltant la remor de les onades, és tot un luxe!



6 agost 2015 Gili Air
Aconseguim llevar-nos a 1/4 de 7 del matí per veure la sortida del sol. Quan arribem a la platja veiem que no hi ha sol, sembla que hi ha núvols al darrere. Per uns instants, ens desanimem, però al cap de poc veiem una silueta d’una bola de foc al fons del mar acompanyada pel volcà Rinjani i una barqueta… quina alegria! Fem fotos a dojo i ens omplim plenament del bon dia que ens desitja. En altres resorts veiem que fan ioga a la vora del mar mentre va sortint el sol. També veiem com uns locals netegen cavalls al mar.


Esmorzem i tornem al centre d’immersió per llogar unes taules de pàdel surf, ens diuen que només les podem llogar unes 2 hores com a màxim. Esperem el Mario fent una mica de snorkel, el mar està força mogut i ens costa d’entrar a l’aigua. Hem d’anar en compte de no fer-nos talls amb el corall que costen molt de curar i el corrent de l’aigua ens fa perdre l’equilibri. Quan arribem a la “zona de snorkel”, comencem a veure peixets de tots colors (nemo, tamboril,…) que em recorda al Mar Roig. Al cap d’una estona, veig una tortuga i aviso a l’Albert tota emocionada. És la primera vegada que l’Albert veu una tortuga i nedem amb ella una bona estona fins que se’ns escapa… ens cansem força perquè hem fet molta apnea.

Sortim de l’aigua molt contents i satisfets, quasi amb la mateixa sensació que quan tornem de fer esquí de muntanya amb neu pols! Amb aquestes, arriba en Mario amb el seu amic Alvaro que fan cara de ressaca, i anem a preparar les taules de pàdel. Ens diu que podem fer la nostra perquè vénen 3 xilenes que haurà d’estar per a elles. El mar està molt mogut i ens costa posar-nos drets, sobretot per superar les onades de mar endins. Palegem una estona sols, però no ens sentim massa segurs i tornem amb el grup que acaben d’entrar i anem plegats. Veiem una tortuga a la superfície que va sortint i va entrant. Després, veig com una mena de calamars d’un blau elèctric amb uns tentacles molt llargs… no m’inspiren massa confiança i demano al Mario què són. Em diu que són un tipus de medusa que piquen força i ens diu que girem cua i tornem a la platja per evitar ensurts. Són unes carabeles portugueses que els tentacles poden arribar a fer 30 metres de llargada i són capaces de paral·litzar un peix.
Sortim molt cansats de l’aigua i l’Albert es troba marejat. Descansem i dinem un “nasi jill”. Ell se’n va a dormir a l’habitació per veure si es recupera i jo em quedo a voramar. Cap a les 6 de la tarda vaig a veure l’Albert, té 38ºC de febre i està ben suat! Mirem que no tingui cap picada i creiem que ha sigut una insolació amb poca hidratació. Segueix dormint i jo me’n vaig a pagar l’estada a la caseta, vaig a demanar informació sobre el trekking al Rinjani i em diuen que hi ha un barco que surt demà el matí a primera hora. L’Albert diu que demà ja es trobarà bé i que té moltes ganes de fer el trekking… ja ho veurem. Me’n vaig a sopar a prop de l’hotel i me’n vaig a dormir ben d’hora esperant que demà sigui un bon dia!
