Avui ens trobem amb el grup de Muntania Outdoors. En realitat, som 3 grups en total amb 1 o 2 guies per grup. El nostre grup és l’únic que farem esquí de muntanya, els altres faran raquetes. Quedem a un hotel de Tromsø com a punt de trobada, carreguem material, maletes i bosses amb menjar per cuinar durant la resta de la setmana. Pugem a les furgonetes corresponents i el conductor és el Manu, el nostre guia. En total som 6 al grup i tots som catalans menys en César, no hi fa res… practicarem l’espanyol i el català. 😉
Travessem el pont de Tromsø, voregem un fiord en direcció sud est i veiem el Trøsmdalstinden per la cara sud. Al cap de poc ens parem al costat de la carretera que hi ha una cabana gran. Aquí és el punt de partida de l’excursió d’avui, ens preparem ràpid que fa fred i comencem a foquejar pel mig del bosc. A mesura que anem guanyant alçada les vistes cada cop són més boniques i més espectaculars!
El dia es va tapant cada cop més, no fa vent i no tenim la sensació de que faci molt fred però en fa perquè la neu es manté pols. Seguim pujant, en fila índia, seguint en Manu com bons jans. L’ascens és suau, fàcil i de bon fer… Com que estem marevellats pel paisatge, no pensem en res i seguim les zigues-zagues imprengnant-nos del Regne Blanc fins arribar a un petit turonet amb fites apilades, anomenat Punkt (871 m). Fem un petit descans i mengem una mica tot contemplant el fiord adormit als nostres peus.
De seguida, continuem amunt. Ara la neu encara és més pols i verge; el dia es va tapant encara més, però es respira un ambient tranquil. Fem una petita travessa plana en direcció sud est, al fons es veu el cim de Fagerfjellet amb unes bones cornisses a l’esquerra. En Manu ens diu que anem poc a poc i el seguim just al seu darrere, ja que el temps està canviant molt i comença a caure flocs de neu. Fem una petita baixadeta amb les pells posades i ataquem el cim ràpidament. A dalt del cim quasi no veiem res, ens felicitem i ens traiem les pells per començar a baixar… com que tenim un mono d’esquí impressionant, decidim baixar un trosset cap al fiord i després ja tornarem a remuntar per trobar el camí de pujada.
Seguim baixant fins que el Manu ens diu que parem, costa posar fre… sobretot quan trobes una neu taaaaan bona! Ens posem les pells i remuntem un tros, tiro jo de primer i intento trobar el camí d’anada ja que tenim poca visibilitat.
Arribem a sobre del cim Punkt, ens traiem les pells per última vegada i baixem fins a la furgo tot xalant pel mig del bosc que és una mica campi qui pugui. Ens fem un fart de riure!
Ara sí, anem a buscar el ferry que ens durà als Alps de Lyngen… estem cansats i molt emocionats. A l’altra banda del fiord es veuen les muntanyes més escarpades, però també n’hi ha de molt rodonetes. Es veuen unes cabanes molt boniques i la nostra està al Nord-Lyngen, estarem ben perduts… quedem marevallats de la cabana que ens ha tocat, just arran de l’aigua del fiord amb vistes del Størgalten, brutal!
Fem repartició d’habitació per sorteig, ens instal·lem mentre el Manu fa el primer sopar de l’estada. Estem afamats! Mentre mengem, planifiquem les sortides dels pròxims dies… tinc bones sensacions que, pel que sembla, a tots ens agrada més o menys el mateix i tenim un ritme força similar. A veure si és veritat!
Aquí teniu el mapa i el track de la ruta: són uns quasi 10 km i uns 900 m de desnivell positiu.