Divendres 7 d’abril 2017
Per fi, aquest any podrem complir un dels molts somnis que tenim l’Albert i jo: esquiar a Noruega fins al mar. Estem tan emocionats!
Comencem les vacances de setmana santa el divendres anterior del divendres sant. Agafem un avió que fa escala a Oslo, on hi fem una petita i curta visita a l’Aida que viu a la ciutat fa uns anys. Ens rep amb els braços ben oberts perquè diu que hem portat el sol, que és el primer dia que fa bon dia després d’un hivern dur i tapat… es veu que portaven molts dies sense veure el sol.
El segon vol aterra a Tromsø, no veiem res perquè ja és negra nit però sí que podem percebre a través de la finestra de l’avió que està nevant… quina emoció! Agafem un bus per anar a l’hotel on hi passarem la primera nit. Realment, es nota que estem més al nord, fa molt fred!
Dissabte 8 d’abril 2017: NORDFJELLET (635 m)
No me’n recordava que als països nòrdics no existeixen les persianes, un sol espatarrant m’ha despertat… em noto molt cansada i miro l’hora: però, si només són les 4 de la matinada i ja fa un dia ben clar. És clar que estic cansada, me’n torno a dormir tapant-me el cap amb l’edredó fins a les 8 del matí.
A les 9 baixem al vestíbul de l’hotel que ens ve a veure el Manu, el que serà el nostre guia durant els pròxims dies, i el director de l’agència Muntania Outdoors amb qui hem contactat per passar la setmana esquiant pels fiords noruegs. També, hi ha un altre noi, en César, que vindrà al nostre grup. Ens presentem i ens expliquen una mica la logística, ja que fins avui al vespre no hi haurà la presentació oficial de tot el grup… així que tenim el dia lliure. Mentre esmorzem, pensem què podem fer… estem ansiosos i ja tenim ganes d’esquiar. Demanem informació per fer una petita sortideta en esquís, quelcom molt curt perquè estem cansats del viatge.
Ens canviem, amb les botes d’esquí als peus i els esquís a l’esquena, anem a l’altra banda de Tromsø. Des del pont es veu un paisatge guapíssim, tot blanc i muntanyes infinites per recórrer… no ens ho acabarem pas!
Seguim caminant en direcció al càmping i, de seguida, veiem que hi ha un parc d’esquí de fons. Hi ha moltes famílies senceres que hi van a passar el dia, s’emporten el kit del dinar amb les pells per poder-hi seure a sobre de la neu. Calcem els esquís i comencem a foquejar, tot endinsant-nos la vall com si anéssim a fer el cim més alt que hi ha tocant a Tromsø anomenat Trømsdalstinden. Passem per un parc infantil creat al bell mig del bosc amb una cabana a dalt d’un arbre, m’agrada molt!
Seguim foquejant fins a trobar una petita vall a la nostra esquerra, que segueix un rierol mig congelat. La neu està ben toveta, ben pols… quasi no ens ho creiem. Començo obrint traça, m’enfonso força. L’Albert em fa relleu al cap d’una estona fins a arribar a dalt… estem sols, una solitud immensa amb un silenci immens, tot és tan verge i pur que sembla mentida. El sol ens dóna tanta energia que no notem ni el fred. Mirem enrere i veiem la ciutat de Tromsø als nostres peus, semblem els reis del Regne Blanc!
Seguim foquejant, ara pla, una bona estona fins arribar al cim de Nordfjellet… comencem a veure gent practicant l’esquí amb parapent, sembla que és una escola. Mirem a l’altra banda de la muntanya i veiem que hi ha una estació d’esquí, si haguéssim pujat per aquí ens hauríem estalviat un bon pateig, però no hauríem tastat ni palpat l’encant verge de la natura blanca. Ens hi quedem un bon ratet contemplant les vistes de la ciutat i les muntanyes blanques fins que ens adonem que estem agafant fred. Girem cua per on hem vingut, ja que hem vist algunes pales bones i boniques! 😊
Arribem al parc d’esquí de fons més contents que un nen amb una joguina nova. Les sensacions han sigut molt bones i el paisatge ens ha agradat moltíssim. Si els següents dies ens fa mal temps, no ens sabrà massa greu!
Al final, amb la broma d’anar a peu des de l’hotel, ens ha sortit uns 14 km i 650 m de desnivell positiu. Aquí us deixo el mapa i el track de l’excursioneta.
Salut i neu! 