Contents d’haver fet el barranc de Segudet, sense treure’ns el banyador, ens afanyem d’anar a l’estació d’esquí d’Arcalís. Deixem el cotxe just passat el pont de la carretereta que comunica l’estació d’esquí amb l’esplanada des d’on se surt per fer el Font Blanca. Fa molt bon dia i la temperatura comença a pujar, millor. Mirem l’últim ràpel que surt des del pont cap avall i l’aigua baixa amb força, veiem que n’hi ha menys que fa un mes i també millor perquè, aleshores, no es podia fer el barranc.
L’aproximació només és de 20 min i la sortida està assenyalada per un cartell amb totes les característiques del barranc. Arribem a la resclosa i travessem a l’altra banda que és on comença el primer ràpel. Hi ha un grup de 3 que estan a punt de començar i un altre de 2, que s’estan canviant molt tranquil·lament. Aquests 2 ens deixen passar. Comencem el 1r ràpel de 15 m, es fa per fora de la cascada i l’aigua baixa amb força… això ja és una altra cosa.
Veiem que ens dutxarem força durant tot el barranc, millor. Fem un petit tobogan i un ràpel de 15 m, aquest passa per dins de la cascada i haurem de batallar contra la força de l’aigua que en té molta!
Després vénen uns quants ressalts i algun petit ràpel abans de fer-ne un de 11 m un pèl complicat perquè és una canal estreta.
Seguim uns quants ressalts caminant i desgrimpant fins arribar al penúltim ràpel de 15 m; aquí, segons la ressenya, pots fer un ràpel d’11 m i un salt de 4 però no ho vam veure.
Després de sortir d’aquest ràpel, caminant poc, arribem al pont on hem deixat el cotxe. Ja està? Que curt! La Mireia no vol fer l’últim ràpel i se’n va cap al cotxe. Els altres 4 esperem que baixin tots els del grup de davant que els hem atrapat i fem l’últim ràpel. Aquí hem d’empalmar 2 cordes perquè amb una no fem.
