L’endemà d’haver fet el barranc de l’Artigue, tenim ganes de fer-ne un altre de grans dimensions i triem el barranc de Subra. Aquest barranc és completament diferent de l’Artigue, és un barranc poc aquàtic amb un desnivell important. També està considerat com un dels barrancs obligats de l’Ariège.
Dades bàsiques:
- millor època: juliol – setembre
- horari: 1 hora d’aproximació, entre 4 i 5 hores de descens, entre 5 i 15 min de retorn
- longitud: 1 km
- desnivell: 340 m
És un barranc ideal per agafar rodatge a muntar ràpels de tota mena, té 25 ràpels! Som força gent i ens hem organitzat de manera que cada un, almenys, ha de muntar un ràpel i així anirem rodats i el barranc no s’allargarà fins a la nit.
A les 10 del matí comencem a fer l’aproximació, deixem el cotxe passat el poble Marc i just abans de la central elèctrica de l’Artigue. A l’esquerra (venint de Vicdesoss) hi ha un petit espai de terra per deixar-hi el cotxe i un cartell amb informació de les Cascades del Subra. Des d’aquí, comencem a caminar per una pista forestal ampla que va pujant per dins del bosc fent ziga-zaga. Al cap de poc, trobem una drecera que va més recte i amunt amb marques grogues. L’agafem fins gairebé a dalt de tot i la deixem quan veiem el llit del riu, és a dir, la capçalera. Ens canviem ràpid i ansiosos… tenim un barranc llarguet al davant.
Els primers ràpels són fàcils i amb poca aigua, anem fent sense aturar-nos i fent recordatoris de muntatge tot intercanviant diferents formes de muntar i bloquejar ràpels. Fins i tot, muntem ràpels dobles perquè hi puguin baixar dues persones a la vegada… no ho havia vist mai i trobo que és bona idea!
Els ràpels són molt seguits i anem muntant, rapel·lant, recollint i caminant fins al següent ràpel. Arribem a un punt que no sabem quants ràpels portem ni el què queda… Per sort, hi ha algú que els va comptant. Si més no, sabem que quan trobem la presa quedaran 3 ràpels per acabar el barranc.
De cop i volta, arribem a un ràpel que trenca la monotonia: té 19 m, s’entra per dins d’un forat i es baixa pel mig de la cascada acabant per la part del darrere. Fa molta impressió. Al principi de baixar no veig res, és tot fosc i no es veu el final del ràpel. Vaig baixant poc a poc, dutxant-me força, i esperant a tocar de peus a terra un moment o altre. És una sensació molt estranya, però curiosa. Quan arribo a terra i deixo anar la corda, veig que he de travessar per una bona cortina d’aigua com si hagués d’entrar al món actual. A l’altra banda, m’esperen l’Anna i el Marc amb un gran somriure de felicitat pel ràpel que acaben de fer.
Després d’aquest ràpel, en fem un o dos més fins arribar a la presa. Aquí sabem que només en queden 3 per acabar el barranc… ja hem fet 22 ràpels??? Que ràpid ha passat! Ens relaxem una mica, anem molt bé de temps i portem un rodatge de nassos. Gaudim de l’últim ràpel que porta força aigua.
El barranc s’acaba aquí. Hi ha una mena de plataforma de ferro i unes escales que pugen per la roca, com si fos una ferrada, amb una porta a dalt de tot. Resulta que la porta està tancada amb candau i hem de saltar per sobre com si fóssim uns lladres… potser havíem de demanar les claus per fer el barranc?
