Avui tinc festa!
Porto 8 dies seguits treballant, els dos últims dies: guàrdies de 12h. Molts ho fan i no passa res. A mi tampoc.
Tinc la sensació d’estar al mig d’una illeta desèrtica amb una palmera al mig. Aquesta illa està al centre d’un oceà immens i té prolongacions d’arena que suren a la superfície de l’aigua. Aquests braços són diferents camins que puc agafar i cada un d’ells s’endinsa a un món diferent.
Estic asseguda al terra amb l’esquena i el cap repenjats a la palmera. Dia rera dia, medito quin camí he d’agafar i quin és el més correcte. Tots m’agraden. No voldria agafar un camí, fer milers i milers de quilòmetres per després haver de tirar enrere i agafar-ne un altre. Prefereixo quedar-me una temporada més a la illa, fent amistats amb la palmera i així agafar el camí que em toca.
Un proverbi africà (Namíbia) diu:
LA NATURALEZA NOS AYUDA A SER NOSOTROS MISMOS, A SUPERAR LOS MAYORES CAMBIOS Y LAS SITUACIONES EN LA QUE NUESTRA VIDA ESTÁ EN JUEGO.
NOS APORTA MAGIA Y RISA.
Una abraçada!