Un dels moments més durs i, alhora, més disfrutants en l’ascensió del Mont Dolent. Aquí estava suant com mai. Entre la roba d’abric que portava, el sol i l’absència de vent… vaig fer sauna per tot l’any!
Tal com diu en Marsi “cama, cama, piolet, piolet, respira i amunt!”. Definició exacta! La satisfacció que tens en arribar a dalt… és un dels grans regals que et fa la muntanya: la vista panoràmica, l’aire pur,… s’ha de veure, s’ha de tocar, s’ha de sentir i s’ha de respirar!
M’agrada molt recordar aquests moments quan estic lluny de la muntanya o, com ara, quan estic lesionada. Vinga, a CUIDAR-SE que allà dalt falta gent! 🙂
Per cert, sóc la segona figureta començant per dalt! 😉
Dius que ets la segona, la que dur una bossa groga, es així? JAJAJAJA. Us heu adonat la miniatura que som al costat de tot el que ens envolta?
Sí, sóc la segona. Això groc que veus… és el paravent… la motxilla és un puntet verd-vermell a sobre del groc, que costa de diestingir…SOM FIGURES MINIATURES!!!