Comencem el primer dia de les vacances amb la btt, volem conèixer l’altiplà de Seceda. Amb un parell de tracks que hem trobat, comencem a pedalar des de Santa Cristina (1428m) fins a Ortisei (1230m), travessem el poble i agafem una pista que puja força fins al Refugi Raciesa (2150m). Primer he pensat que estàvem en molt baixa forma, però quan he vist que hem fet quasi 1000m de desnivell positiu només en 13km… m’he quedat més tranquil·la. Les vistes són espectaulars i els treballadors del refugi van vestits a l’estil tradicional, molt xulo!
Aquí hi ha força gent, ja que tots pugen amb funicular des d’Ortisei. Seguim en diagonal per una pista que va fins a la següent estació del funicular que va a l’Altiplà Seceda. Mentre viatgem a dins del funicular em quedo impressionada dels paratges que veig… és una Suïssa italiana. Estic tenint un amor a primera vista! A l’hivern ha de ser brutal…
A dalt de l’Altiplà de Seceda encara em quedo més meravellada… l’Albert també perquè no diu res. Contemplem les mega-vistes amb les agulles que envolta l’altiplà, els caminois infinits, les personetes que tallen la gespa, les granges de cabres amb gallines corrent al voltant que et donen llet fresca, si vols. No estarem al país de la Heidi?
Sortim de la hipnosi i ens posem en marxa. Cap on tirem? Aquí s’ajunten infinitat de rutes amb números diferents. Mirem el mapa que hem agafat a l’oficina de turisme d’Ortisei i ens deixem portar pel nostre cor i les nostres cames. Pedalem enmig de corriolets amb unes vistes espectaculars, sort que no hi ha massa pedres perquè estem badant com uns beneïts!
Anem pedalant fins arribar a una granja-refugi. Parem a fer un mos que tenim gana i demanem els 2 únics plats que tenen: un d’embotit i l’altre d’applestrudel (pastís de poma). S’hi està de conya i veiem gallines pasturant per allà, autèntic! També, ofereixen llet de cabra fresca però no ens hi atrevim.
Al cap d’una estona, seguim pedalant… ara ja serà baixada perquè encara estem a les alçades. Voregem unes agulles, on segur que hi ha vies d’escalada i de ferrades però no veiem a ningú. Baixant arribem a un altre refugi més gran, on ofereixen més plats de tot tipus. Passem de llarg i anem mirant els números de ruta per no perdre’ns.
Finalment, deixem els caminois i ens endinsem a les pistes grans, tota l’estona de baixada, on ens encreuem amb excursionistes que van a peu. Abans d’arribar a Ortisei passem pel davant d’una església del poble Sant Jacob que està en un entorn bellíssim. Ens hi quedem una estoneta, per capturar aquesta bellesa i descansar els braços de la baixada.
